Adoptem a la Xina!!!!

Per mi el procès ha consistit en: 1r) Entregar la solicitud 2on) El certificat de idoneitat 3er) Reunir la paperassa. L’endemà vaig anar a recollir el certificat de penals i directament em vaig dirigir a Transmes, per entregar els papers que queden per legalitzar. Jo tinc molta pressa, però la Núria, la noia de Transmes que ens porta la paperassa i ens legalitza els documents, em va comentar que com cumpliem els requisits exigits per Xina, valdria la pena esperar que passi la "avalancha" de expedients que s’estan enviant ara, que seria millor. Quan vaig sentir la paraula esperar, amb la cara que li vaig posar, en va tenir prou. Ja esperaré despres!!!!!! ara vull correr. Em va dir que truqués cap el 20-22 de Març! però jo ja m’he anotat al mòbil el dia 15 per començar a donar pel sac!!!!!! Quan em truquin, hauré de baixar de Girona, anar al centre de Barna a recollir-ho tot i tornar a Girona per entregar-ho. Així dons, ha espera una miqueta mes. Divendres fará 5 mesos que vàrem entregar la sol·licitud i sembla que fos ahir. El temps passa volant!!!! D’aqui a no res tindrem a la nostra nena o nen amb nosaltres!!!!!![@more@]

Tweet

Dons ara si!! Ja he acabat de moment amb la paperassa. Dilluns passat vaig anar al Ministeri de Justicia, vaig calcular el temps just per entrar a Barcelona sense embussos i no anar massa tart per no trobar massa cua. Je je je innocent de mi, cap dels meus pensament va ser bo. Vaig fer cua per entrar a Barna, eren les 9:45 i al arribar ja tenia unes 20 persones davant. Vaig tenir conversa amb un senyor gran que tenia davant la cua, molt trempat ell, com a Justicia també s’entregen els certificats de ultimes voluntats, ell que era viduu em diu: Es dur que s’et mori algu oi nena? ara estic ben sol, no he valorat prou el que tenia, pobriço em va fer peneta. La resta de gent la majoria eren imigrants. Despres de la cua em vàren dir que posia passar-ho a buscar l’endemà, ja ho sabia, però igualment em va fer ràbia. Es pot anar a buscar per el matí o la tarda, però tinc tantes ganes d’enllestir-ho que crec q tornaré a fer cues l’endemà.[@more@]

Tweet

Ja ens han trucat del ICAA!!!!!!!!!!!! Ja tenim el certificat de idoneitat per recollir i sols ha passat 1 mes!!!!!!!!!!!!!! Ens varen dir de 1.5 a 2 mesos. El Sr del ICAA que ens ha trucat ens ha explicat que amb lo de les noves normes de la xina: http://www.transmes.es/info/china/nuevosrequisitos.htm els del consell de la generalitat s’han donat mes pressa, per tal de que tots els que no compleixen els nous requisits de la Xina tinguin temps per presentar-ho, tot i que segons l’ICAA no es el nostre cas. Que bé! ens han confirmat que cumplim els requisits, tot i que mes ho menys ho saps, quan t’ho confirmen, et quedes de una altre manera. Ara tot es questió de legalitzar els document que queden i anar a demanar el certificat de penals que és el que ens falta, ja que és l’ultim a recollir. Que be, tal i com ens han dir avui uns amics, ja enscomençem a veure les orelles, tot i que tampoc fa gaire que hem començat, és un proces bastant estressant. Ara tenim ganes de presentar tots els papers i descansar. Sols serà temps d’esperar. Tenim tantes, tante i tantes ganes!!!!!!!!!![@more@]

Tweet

Ei!!!! dons si, no és tant difícil com creiem. Be de fet si segueixes la plana web de www.afac.info, on posa els 10 pasos per adoptar, és super sencill. Nosaltres amb 10 dies quasi be ja ho hem ventilat tot. També cal dir que he fet una mica de "trampa" si es pot dir així, ja que mentre estavem amb tot el lio de entrevistes i esperes i tal ja anavem redactant la carta, que potser és el que mes ens ha costat. Despres tambe anava triant fotos que ens agradaven i les hem anat posat en el mini album de 9 fotos que els enviem. Un cop avançat aixó, ens hem posat de ple amb la "paperassa oficial" El certificat de emprea, els vaig redactar jo, amb membret i segell de l’empresa, sols ha tingut de signar els respectius jefes i també ens han donat fotocòpies dels sus DNI per el notari. El certificat de bens i ingressos que fa mes respecte, ens va explicar la noia de Transmes com s’omplia. El certificat de naixament i de matrimoni vas al registre de on vas neixer i on et vas casar i t’ho fan al moment. Hem començat amb els metges, que s’han portat molt be i ens han posat totes les facilitats que necesitavem per omplir els papers a maquina. Tant sols hem d’esperar el certificat de penals que es l’ultim ja que caduca, però tot ha anar super rapid. Ara va molt be ja que estem entretinguts amb la paperassa, però segur que el pitjor és l’espera…. Ara de moment a continuar amb papers, de moment ens estan legalitzant alguna cosa per anar avançant temps, ja que cada paper es legalitza per separat.[@more@]

Tweet

Hola!!!!!!

Se que he trigat molt però, les coses bones es fan esperar no?

El dia 15/01/07 vàrem anar a la reunió devolutiva, que és l’entrevista amb l’assistent social i la psicòloga on et diuen si et declaren idoni o no.

Son 2 noies maquíssimes, ens han dit que ens trobaven una parella fantàstica, super idonis per adoptar una criatura i que ens farien un informe favorable.

Pero……….. com sempre ha d’ahver-hi un però:

Amb les noves normes demanades per els xinesos, hi ha un dels requisits que no saben si ens donaran com favorables o no, ja que d’estudis, el meu marit te FP-I i ells volen FP-II. Total que quan varen acabar de dir-nos això, a mi ja em queien les llàgrimes.

Si, ja se que hi ha mols paisos per adoptar i molts nens esperant un familia, però diue-me tonta, dins meu ja creixia un bebe xinet.

Allò em va sentar com un gerro d’aigua freda, però al cap d’uns dies vaig reaccionar i total que la idoenitat és com que et diguin que eastas embaraçada i sino es xina, dons serà d’un altre pais.

Al parlar-ho amb la psicòloga del CI, ens va dir que posaria Foramció profesional, ni grau I ni II i ho adjuntaria amb tots els cursos realitzats.

Al cap d’uns dies vaig anar a Transmes que és qui ens legalitza l’expedient, per començar a legalitzar papers, i li vaig comentar el tema que ens amoina dels estudis i m’ha comentat que amb lo que posa la psicologa n’hi ha prou i que els estudis d’aqui i la xina son diferents i que segur, segur i segur que ens ho valoraran be.

O sigui que tot va de moment molt be.

[@more@]

Tweet

Falten 6 dies perquè ens diguin si son idonis o no ho som!!!!!!! La veritat és que si em diuen que no m’emportaré una de les Òsties (amb perdó) més grans de la meva vida ja que estic bastant convençuda de que ens diran que si.

Tot i així l’altre dia al diari Avui va sortir un article parlant de que canviaran tot això de la idoneitat, que no pot ser que es concedeixi la idoneitat al casi 100% de les parelles, la consellera de benestar i familia diu que fa molt temps que no es revisa la normativa i que a partir del juny i abans de final d’any ho volen revisar.

Jo, dieume bruixa, però tot això ja m’ho veia a venir, ara miro enrere i deu ni do el que hem avançat.

Be, ja us explicaré a veure que tal dilluns

[@more@]

Tweet

Be, ja han vingut a casa. Va ser una visita molt curta, curtíssima, potser no va arribar ni a un quart d’hora. És va allargar una mica, ja que com la noia és molt trempada, vàrem estar xerrant. En quant a la visita: Ens va fer unes preguntes referent a hipoteques, propietats, relació amb veins, treball i poca cosa més. La casa li va agradar molt i la habitació de la futura criatura també. Ens va tornar a recalcar molt el tema de fills biològics, fills adoptius, també el tema de tractament d’infertilitat i adopcció. S’ha trobat en casos que en el moment d’anar a buscar el fill, no poguer anar la mare, ja que estava a punt de parir i sense avisar a la Generalitat. Ara hem d’esperar a finals de mes per l’ultima entrevista que li diuen devolutiva amb la psicòloga i asistent social on ens diran si som idonis o no. O sigui que serà el final del primer camí. Encara ens queda una llarga carretera per fer, però cada cop és mes curt no? Fins aviat[@more@]

Tweet

Be, ja hem fet l’entrevista amb la psicòloga i per el nostre criteri va anar molt be. Ara podem dir que ja anem de baixada. Primer en l’entrevista et fa descriure la parella o be et descrius tu mateix. Nosaltres vàrem triar de descriure la parella. Aquí et rius bastant, ja que costa molt fer-ho, primer perque no hi estas acostumat i vols explicar-ho molt i molt be, amb els nervis, no trobes les paraules exactes, tot el que dius son florestes, de coses dolentes molt poquetes. Tot i així despres et demana que és el que menys t’adrada d’ell o ella. Segon has d’explicar alguna experiencia de la teva vida que hagi sigut trista o dolorosa, o be, difícil de superar. Tercer has d’explicar com reacciones quan t’enfades amb algú o si algú et fa emprenyar que fas. També ens va fer explicar com hem portat el tema de la infertilitat, com ens ha afectat el no poder tenir fills biològics. Ens ha demanat molt el tema dels tractaments, si pensem fer-ne cap altre, quans en vem fer. Nosaltres en aquest tema vàrem ser sincers, tot i que hi ha gent que els amaga informació. Els vàrem dir que hem fet 1 tractament, ho hem probat, no va sortir bé i que anem directe a l’adopció. Per últim vàrem parlar de com ens ho fariem quan tinguessim la criatura, horaris de treball, quina educació li donariem, escola, etc… En fi, una altre entrevista del més agradable, que en total dura 1 hora i poquet. Ara queda la visita a domicili i ja estarem!!!!!!!!!!![@more@]

Tweet

Be, ja hem fet l’entrevista amb el treballador social.

La veritat es que costa bastant anar relaxat a aquestes entrevistes en que saps que cada paraula, cada gest i tot el que fas pot ser desiciu per l’informe que han de confeccionar.

També cal dir que ens hem trobat de moment en profesionals molt valids i agradables, que han intentat en tot moment que ens hi trobem be.

Nosaltres 2 com sempre anavem de passarells, es a dir, nomes començar, ens diu el treballador social:

Be, suposo que ja sabeu de que anirà l’entrevista, no?. Dons NO!!!!!!!!!!!!!!!. Nosaltres no sabem en que ens trobarem.

Vaja, diu, no us van informar, dons millor per mi, així segur que es improvisat de veritat. Dons la veritat es que si, que mes improvisat imposible. Aquest és un dels motius de aquest Blog, aquella gent que hagi de passar per tot això, vaigi una mica mes preparada, encara que també es per mi, per llegir-ho sense que si l’ordinador s’em escacharra, no cal tenir-ho al disc dur, je je.

L’entrevista consta de 2 parts: En la primera part, cada una ha de descriure l’arbre Geneaològic, amb un parell o tres explicacions de cada familiar.

La segons parte és las mes extensa i carregosa, ja que et fa descriure la teva infancia, l’adolescència, relació amb pares, germans, avis, amics, faliliars, educcació, descripció del pare, de la mare, que feieu quan ereu petits, on anaveu, que canviarieu d’ells, que us agadava, que no us agradava, a que us dediqueu, horaris, aficions, vaja potser a nosaltres ens va fer més complicat ja que ens va agafar d’improvist i es clar, es diferent anar a l’entrevista amb tot mes o menys pensat que pensar-ho al moment. Jo un cop a casa deia: Veus, hagues pogut dir això, ho veus això ho hagues pogut callar, vaja que crec que anavem en desventatja.

Però la sort es que ja esta fet. Ara ha esperar la 2ª entrevista.

[@more@]

Tweet

Ja hem fet la 1ª trobada amb la psicòloga.

Va ser una trobada curta, de 1 hora aprox, be la veritat és q jo anava cagadeta i pensava que hi estariem 3 hores. Ell anava tant tranquil, diu que t’has de mostrar tal i com ets i dir sempre la veritat. Amb tot això no tenim perque hem de tenir cap complicació. Té tanta raó!!! es que jo per qualsevol cosa m’ofego.

En aquesta primera trobada, vòlen saber si tots 2 estem igual de conveçuts, no val això de que un empenyi l’altre. També és per veure si de la trobada en grup hi havia alguna cosa que els volguessim dir i que allà no ens hi atrevissim, tamé si voliem canviar quelcom de la sol·licitud.

Ens va recomenar que valdria la pen el fet de consultar els de AFAC, que son una associació de families que ajuden a la gent que vol adoptar i anar per protocol públic i no mitjançant ECAI. La ECAI val una 2.500 € mentre que per Afac costa una 600 €. I tant que ho mirarem, diu que estan molt i molt ben organitzats, ens va donar el telèfon i la web que es: www.afac.info

Ara la propera trobada és amb l’assistent social i ja estarem al 50%.

A veure que passa.

Per cert us penjo un video de una parella que adopta una nena xinesa i es el moment de la trobada. Vaja pambtomàquet els pares:

Uis!!!! això d’internet no és gaire per mi o sigui q us penjo la web d’on ho he tret, crec q és el 2on video.

http://adoptar.blogspot.com/

Fins aviat

[@more@]

Tweet